Tema 1

          T-1 L'ESCOLA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

    És clar que l'escola s'ha d'adaptar a la vida real de les persones. I... Quina és eixa realitat? Doncs la definim com a Societat de la Informació, o siga, aquell estadi de desenvolupament social capaços d'obtindre, procesar i compartir la informació instantàneament a través dels mitjans telemàtics. I és clar que les TIC comparteixen un caràcter polític pel seu component en activitats socials.

Alguns dels canvis: 

Globalització🌍, nova conceptualització d'espai i temps 🌌⏳, noves modalitats laborals🤖, excés d'informació🗞️, competències digitals📲, aprendre a aprendre🔍, bretxa digital⛏️⛔, memòria civernètica👨🏽‍💻, societat dinàmica🏃‍♀️...

Encara que aquesta requereix un període oportú d'adaptació i conlleva a alguns desavantatges.🤯🤔

Per tant, si l'entorn varia, l'escola també ho farà; ja que aquesta no és més que una preparació per a la vida. Així és com sorgeixen noves metodologies, nou tractament de la informació, transformació del rol de l'alumne i del mestre clàssic, més interacció i activitat, varietat de continguts. 

Cal dir, que jo coneixia només les dues variants de l'aprenentatge (segons la seua planificació, intencionalitat, organització i oficialitat), tant la formal com l'informal; tanmateix no era conscient de l'eminent alternativa que permeten les TIC a hores de formar-se, que encara amb  intencionalitat i organització; es troba dins de l'educació informal, per la carència de reconeixement oficial.

Me fascina la nova concepció de l'educaciò. Axò fa uns anys semblava una utopía, i més amb la mecanització dels mercats o en décades dictatorials. La veritat, que l'oportunitat que les tecnologies ens blinden, de navegar i surcar per cualsevol lloc donant la possibilitat de construir el nostre criteri propi i estimular la creativitat, em fa pensar que cada vegada és respecta més a les persones (individualment) donant pas al foment de l'educació en valors, gràcies a la societat inclusiva on tots tenim alguna cosa que aportar. I molt més, amb el nou plantejament actiu, funcional, constructiu, col·laboratiu i amb una meta en comú. I tot, sense oblidar-nos del procesos metacognitius (emocional, social i cultural).
 En resum, és clar que les tecnologies ens faciliten la vida, ja que ens permeten tindre el poder de la informació i ser veloces amb un simple clic. Com molt bé diu el meu mestre, aquell que tot ho veu i controla: —"San Google". Paral·lelament, hem sigut evaluats mitjançant el Kahoot, una forma grupal i divertida per a controlar el que hem aprés. Un detall interessant, és que la rapidesa de resposta no la tenia en compte per a evaluar-nos, i això significa que respecta molt el nostre ritme.☺️

https://youtu.be/YpKRVss2Wj8